Publicat el

Desinfecció tèxtil en processos de rentat de roba

Desinfecció tèxtil

Encara que la principal funció d’un procés de rentat de roba és l’eliminació de les taques i brutícies visibles, la desinfecció tèxtil, amb la reducció de la contaminació microbiològica present als teixits, cobra especial importància per garantir la disminució dels microorganismes fins a nivells higiènicament segurs, i així evitar fenòmens de contaminació creuada que actuïn com a vies de transmissió i contagi de malalties.

Aquest aspecte té una gran rellevància en el sector hospitalari i geriàtric, per a tèxtils dirigits a grups de risc i amb elevada presència d’elements corporals (restes de pell, sang, femta, orina, vòmits,…) de persones possiblement infectades.

 

Tendència cap al rentat a baixa temperatura

Durant els darrers anys, la creixent conscienciació mediambiental ha originat el desenvolupament i implementació de programes de rentat tèxtil a baixa temperatura, per optimitzar la seva eficiència energètica. No obstant això, la disminució de la temperatura de rentatge comporta una reducció significativa de l’eficàcia antimicrobiana del procés.

Per aconseguir que el procés de rentat de roba redueixi els nivells de contaminació microbiològica a nivells higiènicament segurs, és imprescindible disposar d’un ampli coneixement dels mecanismes de desinfecció aplicables als processos de rentatge tèxtil, que permetin aplicar nous enfocaments compatibles amb les tendències actuals estalvi energètic, necessaris per garantir la sostenibilitat mediambiental del procés.

 

Processos de rentat de roba amb efecte desinfectant

Per recuperar les condicions higièniques d’un teixit contaminat, evitant que pugui actuar com a focus de contagi i transmissió de malalties, els programes de rentat de roba s’han de dissenyar especialment per a aquesta finalitat. L’efecte desinfectant d’un procés de rentat s’aconseguirà amb una combinació adequada dels tres paràmetres següents: Temperatura, Temps i Acció Química.

Conscients de la gran importància que suposa la higiene tèxtil, els principals organismes sanitaris internacionals (el Centers for Disease Control and Prevention (CDC) dels Estats Units, l’European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC) a nivell europeu i laWorld Health Organisation (WHO) a nivell mundial) han publicat nombroses guies tècniques per definir els requeriments necessaris per garantir una adequada desinfecció tèxtil durant un procés de rentat. Aquests organismes coincideixen que la desinfecció tèxtil s’ha de fer mitjançant l’aplicació de programes de rentat que incloguin algun dels mecanismes:

  • Desinfecció Tèrmica.
  • Desinfecció Termoquímica:
  • En fase de rentat.
  • En fase independent de descontaminació.

 

Desinfecció Tèrmica

El procés de desinfecció tèrmica o termodesinfecció permet aconseguir la reducció de la càrrega contaminant dels teixits mitjançant la combinació de condicions adequades de Temperatura (alta)iTemps, durant una o diverses etapes del procés de rentat.

Les condicions mitjançant les quals s’aconsegueix la termodesinfecció han estat perfectament estudiades i definides pels organismes sanitaris internacionals esmentats anteriorment, establint les següents:

  • Segons el CDC, la desinfecció tèrmica s’aconsegueix amb una temperatura mínima de 71ºC i un temps mínim de 25 minuts.
  • Segons l’ECDC, la desinfecció tèrmica s’aconsegueix amb un rentat a temperatura elevada (90ºC) afegint-hi un detergent.
  • Segons laWHO, la desinfecció tèrmica s’aconsegueix amb detergent o desinfectant a una temperatura de 70ºC durant almenys 25 minuts.

A nivell operatiu, en un procés de rentat tèxtil, la termodesinfecció es realitza habitualment a la fase de rentat, dosificant un detergent adequat per a altes temperatures. Addicionalment, quan cal obtenir un efecte de blanqueig dels teixits, la mateixa fase de rentat s’utilitza també com a fase de blanqueig, combinant el detergent amb un agent blanquejant químic oxigenat. A les elevades temperatures d’una fase de termodesinfecció, com a blanquejants químics, s’utilitzen alliberadors d’oxigen actiu, com l’aigua oxigenada (peròxid d’hidrogen) o el percarbonat sòdic. Aquests ingredients, gràcies a la capacitat oxidant, permeten aportar al procés un efecte desinfectant addicional per acció química.

 

Desinfecció Termoquímica

Per a aquelles situacions en què no es puguin assolir temperatures superiors a 70-71ºC, cal implantar programes de rentat que incorporin un agent antimicrobià que complementi l’efecte desinfectant obtingut per les condicions de temperatura i temps de contacte. La desinfecció termoquímica consisteix en la combinació de Temperatura, Temps i Acció Química.

 

Accions químiques complementàries

Segons la fase del procés de rentat en què es realitza l’acció química complementària, podem diferenciar els mecanismes de desinfecció termoquímica:

En fase de rentat/blanqueig

La desinfecció s’aconsegueix mitjançant la combinació deTemperatura (mitjana),Temps i Acció Químicadurant la fase de rentat/blanqueig, aprofitant l’acció química desinfectant aportada per la capacitat oxidant del blanquejant químic utilitzat en el procés.

Encara que la principal funció dels blanquejants químics en el procés de rentat és actuar com a detergents davant de taques sensibles a oxidants (com ara te, cafè, etc.), la seva gran capacitat oxidant, els fa especialment eficaços per a l’eliminació de microorganismes, aportant un efecte desinfectant al procés.

Entra la gran varietat d’oxidants químics, actualment utilitzats en processos de rentat a temperatura mitjana (entre 40 y 60ºC) es diferencien:

  • Blanquejants Oxigenats, com:
    – Àcid peracètic
    – Percarbonat sòdic
    – Peràcids orgànics
  • Blanquejants Clorats: habitualment basats en hipoclorit sòdic.

Tots aquests compostos químics estan degudament notificats com a ingredients actius biocides en el marc normatiu europeu establert pel Reglament (UE) núm. 528/2012 relatiu als biocides, en concret, per a usos destinats a desinfecció de teixits (tipus de producte PT2).

En fase independent de descontaminació

En cas de temperatures insuficients per aconseguir l’efecte de desinfecció termoquímica amb els compostos blanquejants utilitzats en la fase de rentat/blanqueig, la desinfecció tèxtil es pot realitzar en una fase independent de descontaminació, mitjançant la combinació de Temperatura (Baixa), Temps i Acció Química aportada per un producte biocida específic, el qual ha d’estar degudament registrat com a desinfectant PT2 segons el marc normatiu europeu de biocides o la normativa estatal equivalent.

Encara que hi ha una gran varietat de principis actius biocides per aconseguir l’efecte de desinfecció tèxtil a baixes temperatures, entre els més utilitzats actualment, cal destacar els amonis quaternaris, gràcies al seu ampli espectre desinfectant davant de tot tipus d’organismes, baixa sensibilitat a brutícies presents en el procés i al seu bon perfil ecotoxicològic.

El procés de desinfecció es realitza a baixes temperatures (per sota de 40ºC), en una fase independent, posterior a les fases de rentat i rovellat, per garantir que els teixits ja estan nets i així obtenir el màxim rendiment del producte desinfectant.

 

Conclusions

Els processos de rentat de roba no només han d’eliminar la brutícia present al tèxtil, també han de reduir els nivells de contaminació microbiològica presents als teixits a nivells higiènicament segurs, trencant cadenes infeccioses i així evitar transmissió d’infeccions. Per aconseguir-ho l’efecte desinfectant, és imprescindible disposar d’un coneixement ampli dels mecanismes de desinfecció a aplicar en els processos de rentat de roba, i així seleccionar l’òptima combinació de temperatura, temps i acció química.

A causa de la gran varietat de microorganismes existents i a la seva diferent sensibilitat davant de les condicions de desinfecció (especialment temperatura i acció química), per aconseguir l’efecte biocida desitjat davant dels organismes a controlar, és recomanable ajustar les condicions del procés (temps, temperatura i concentració de l’agent desinfectant utilitzat) prenent com a referència les dades disponibles dels estudis d’eficàcia biocida (normalment normes EN) davant dels microorganismes objectiu (bacteris, virus, fongs, llevats, etc).

 

Referències bibliogràfiques:

(1) Centers for Disease control and Prevention (CDC). Guidelines for Environmental Infection Control in Health- Care Facilities. Updated July 2019. [Fecha de consulta: 14 septiembre 2020]. Disponible en:
https://www.cdc.gov/infectioncontrol/guidelines/environmental/index.html

(2) Centers for Disease control and Prevention (CDC). Disinfection and Sterilization Guideline. Updated May 2019. [Fecha de consulta: 14 septiembre 2020]. Disponible en: https://bit.ly/2VKyfj7

(3) European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC). Interim guidance for environmental cleaning in non- healthcare facilities exposed to SARS-CoV-2. Updated February 2020. [Fecha de consulta: 14 septiembre 2020]. Disponible en: https://www.ecdc.europa.eu/sites/default/files/documents/coronavirus-SARS-CoV-2-guidance-environmental-cleaning-non-healthcare-facilities.pdf

(4) Organización Mundial de la Salud (WHO). Infection prevention and control of epidemic- and pandemic- prone acute respiratory infections in health care. Updated 2014. [Fecha de consulta: 14 septiembre 2020]. Disponible en: https://www.who.int/csr/bioriskreduction/infection_control/publication/en/

(5) Bockmühl DP, Schages J, Rehberg L. Laundry and textile hygiene in healthcare and beyond. Microb Cell. 2019 Jul 1;6(7):299-306. doi: 10.15698/mic2019.07.682. PMID: 31294042; PMCID: PMC6600116.

 

AUTOR: Carles Bertrana