Coneixes els diferents tipus de seguretat alimentària?

En el complex món de la producció i distribució d’aliments és fonamental comprendre les diferències entre seguretat alimentària, innocuïtat alimentària, defensa alimentària i frau alimentari. Aquests termes, tot i estar interrelacionats, aborden diferents aspectes de la protecció del consumidor i de la integritat de la cadena alimentària. Aquest article té com a objectiu aclarir aquests conceptes i la seva importància per a la indústria alimentària i per als consumidors.

Què és la seguretat alimentària?

La seguretat alimentària o food security, fa referència a la disponibilitat d’aliments suficients, innocus i nutritius per a totes les persones en tot moment. Aquest concepte abasta des de l’accés físic, social i econòmic fins a una dieta que satisfaci les necessitats nutricionals i permeti una vida sana i activa.

La seguretat alimentària considera aspectes com per exemple:

• Disponibilitat: Producció i subministrament suficients d’aliments.
• Accés: Possibilitat d’obtenir aliments a través de recursos econòmics i socials.
• Utilització: Ús adequat dels aliments per a una nutrició òptima.
• Estabilitat: Subministrament constant i fiable d’aliments.

Innocuïtat alimentària: la base de la confiança en la indústria alimentària

La innocuïtat alimentària, o food safety, se centra a garantir que els aliments no causin cap dany al consumidor quan es preparin i consumeixin segons el seu ús previst. Això implica l’absència o el control de contaminants. Els perills poden ser, entre d’altres, els següents:

• Físics: Objectes estranys als aliments.
• Químics: Residus de pesticides o substàncies tòxiques.
• Biològics: Bacteris, fongs, virus i paràsits.

La innocuïtat alimentària és essencial per protegir la salut del consumidor i mantenir la confiança en la indústria alimentària.

Diferència entre seguretat alimentària i innocuïtat alimentària

• La seguretat alimentària, o food security, fa referència a la disponibilitat i a l’accés a aliments suficients, segurs i nutritius per a tothom.

• La innocuïtat alimentària, o food safety, se centra a garantir que els aliments disponibles no causin cap dany.

Un sistema alimentari eficaç requereix un enfocament integral i abordar tant la seguretat com la innocuïtat alimentària. Això implica garantir que hi hagi suficients aliments nutritius i que aquests siguin segurs per al consum.

Defensa alimentària: protecció contra actes intencionals

La defensa alimentària, o food defense, s’ocupa de protegir el subministrament d’aliments contra actes deliberats de contaminació o manipulació amb la intenció de causar dany. A diferència de la innocuïtat, que se centra en la contaminació no intencionada, la defensa alimentària aborda amenaces com el terrorisme, el sabotatge o l’extorsió, motivades per ideologies o comportaments... Els plans de defensa alimentària busquen mitigar els riscos interns i externs de la indústria alimentària, amb un enfocament proactiu.

Frau alimentari: la recerca de guanys il·lícits

El frau alimentari, o food fraud, implica la substitució, addició, manipulació o tergiversació intencional d’aliments o ingredients amb la finalitat d’obtenir beneficis econòmics. Aquest tipus de frau pot incloure:

• Adulteració: Substitució d’un ingredient per un altre de menor qualitat o valor.
• Falsificació: Imitació d’un producte alimentari.
• Dilució: Reducció de la concentració d’un producte.
• Etiquetatge fraudulent: Informació enganyosa a les etiquetes.

Tot i que el frau alimentari no sempre té com a objectiu perjudicar la salut pública, pot tenir efectes negatius en la confiança del consumidor i, en alguns casos, provocar problemes d’innocuïtat.

Taula comparativa: seguretat, innocuïtat, defensa i frau

Innocuïtat, defensa i frau alimentari: estratègies de mitigació

Per fer front als desafiaments que presenten la innocuïtat, la defensa i el frau alimentari, les organitzacions han d'implementar diverses estratègies de mitigació que incloguin:

• Anàlisi de riscos: Identificació de vulnerabilitats a la cadena de subministrament. L’ús de metodologies d’anàlisi de riscos com, per exemple, l’HACCP (Anàlisi de Perills i Punts Crítics de Control), TACCP (Anàlisi d’Amenaces i Punts de Control Crític) i VACCP (Avaluació de la Vulnerabilitat dels Punts Crítics de Control) permet identificar, avaluar i mitigar els riscos de manera eficaç.
• Plans de defensa alimentària: Mesures per prevenir la contaminació intencionada.
• Sistemes de traçabilitat: Seguiment dels productes al llarg de la cadena de subministrament.
• Contramesures: Implementació de mesures de seguretat física i digital.
• Col·laboració: Treball conjunt entre governs, indústria i consumidors.

Per què és important comprendre les diferències entre seguretat alimentària, innocuïtat, defensa i frau alimentari?

Un exemple de solució innovadora és el Sistema CORE(Proquimia - Catàleg CORE), dissenyat per a la neteja i desinfecció OPC a la indústria alimentària. El sistema destaca pel seu enfocament integral.

Algunes característiques clau del Sistema CORE inclouen:

• Seguretat alimentària: Utilitza desinfectants d'ampli espectre eficaços contra bacteris, virus, fongs i llevats.
• Defensa alimentària: El concepte de sistema tancat en què es fonamenta CORE minimitza el risc de possibles contaminacions intencionades amb productes químics.
• Seguretat laboral: Implementa un sistema tancat d'aspiració de productes químics, minimitzant el seu contacte directe amb els operaris.
• Eficiència: Els productes d'alta concentració proporcionen un rendiment òptim en les operacions de neteja i desinfecció.
• Sostenibilitat: Redueix la generació de residus i està dissenyat per ser respectuós amb el medi ambient.