Bioseguretat: neteja i desinfecció d'explotacions ramaderes

En una explotació ramadera, el concepte de bioseguretat fa referència al conjunt de mesures orientades a evitar o reduir el risc d’entrada d’agents patògens i la seva posterior difusió dins de la pròpia explotació o cap a altres explotacions ramaderes.

Aquestes mesures inclouen elements estructurals, de disseny, actuacions sanitàries, procediments o normes de treball, formació del personal, benestar animal, etc.

No instaurar un pla de bioseguretat, o que aquest sigui ineficaç, implica exposar l’explotació ramadera i el sector ramader a un risc sanitari molt elevat, que comporta una disminució compromesa de la productivitat i la rendibilitat.

Per què la bioseguretat és tan important?

Les explotacions ramaderes estan sotmeses a un risc constant d’entrada i propagació d’agents patògens. La bioseguretat és crucial per protegir tant els animals com les persones de malalties contagioses.

La bioseguretat també prevé l’aparició i la propagació de malalties zoonòtiques (aquelles que es poden transmetre dels animals als humans), protegint així la salut pública i la seguretat alimentària.

D’altra banda, la bioseguretat minimitza la possible pèrdua de bestiar, els costos dels tractaments preventius i curatius i les possibles restriccions comercials, per la qual cosa és essencial per a la viabilitat econòmica de les explotacions ramaderes.

Així doncs, des d’un punt de vista de cost-benefici, es pot afirmar que la bioseguretat és una de les eines més eficaces que existeixen per mantenir la salut animal, la protecció contra les zoonosis i la integritat de la producció.

Categories de bioseguretat

Les accions i pràctiques de bioseguretat implementades en l’entorn ramader es poden dividir en dues categories: bioseguretat externa i bioseguretat interna. Totes dues són crucials per a la prevenció de malalties i la protecció de la salut animal i humana.

Bioseguretat externa

Inclou les mesures aplicades per protegir les explotacions ramaderes dels agents contaminants externs, però també serveix per evitar la disseminació d’agents patògens o altres perills des de l’explotació cap a l’exterior.

La bioseguretat externa gestiona els riscos provinents de l’entorn extern, com la introducció de nous animals, visitants, vehicles i equips. Implica l’establiment de mesures que impedeixin l’entrada o la sortida d’agents patògens a/de una explotació:

• L’explotació ha d’estar aïllada de l’entorn mitjançant barreres naturals, tancament perimetral i senyalització.
• S’ha de restringir l’entrada de persones, animals i vehicles a l’explotació. Les persones que hi accedeixin han de seguir protocols com canviar-se de roba i calçat, dutxar-se i desinfectar les seves pertinences. També és indispensable disposar d’un arc i un gual de desinfecció per a l’accés de vehicles.
• Els moviments d’animals s’han de realitzar pel moll de càrrega i descàrrega, i els animals nous que s’introdueixin a l’explotació han de procedir de fonts fiables, amb un control del seu estat de salut.
• S’ha d’evitar l’entrada de vectors com mosques, mosquits, rosegadors i aus silvestres.
• Els aliments i l’aigua de beguda han de ser de bona qualitat i estar lliures de patògens.

Bioseguretat interna

Mesures implementades dins de la granja o instal·lació per prevenir la propagació de malalties entre els animals ja presents al lloc:

• Neteja i desinfecció regular de les instal·lacions, equips i vehicles.
• Control dels moviments interns d’animals i persones.
• Seguir pràctiques higièniques i sanitàries adequades, com l’ús d’agulles i xeringues d’un sol ús, l’ús de roba i calçat per zones, l’ús d’equips de protecció individual (EPI), la desinfecció del material abans i després del seu ús, el rentat freqüent de mans, etc.
• Programa de salut animal: monitoratge de la salut dels animals i pla de vacunació i tractament preventiu.
• Eliminació de residus i productes contaminants.

En resum, la bioseguretat interna i externa són components essencials i complementaris d’un pla integral de bioseguretat a les granges, cadascuna abordant diferents aspectes i fonts de risc per assegurar un entorn saludable i productiu.

Components d'un pla integral de bioseguretat

Pla de Bioseguretat

El pla ha de ser específic per a l’explotació i ha d’estar adaptat als riscos existents a cada zona. Ha d’incloure infraestructures i equips, protocols escrits (pla de neteja i desinfecció, control de plagues, gestió de residus, quarantena…), registre d’accions, etc.

Aspecte humà

Se centra en la formació, la conscienciació i l’entrenament del personal. És essencial per implementar i mantenir les mesures definides en el Pla de Bioseguretat, ja que, sense un equip compromès, fins i tot el millor pla no seria efectiu. Una bona formació del personal és imprescindible per garantir que les mesures de bioseguretat s’apliquin adequadament i perdurin en el temps.

Implementar tots dos components de manera integral i coordinada és fonamental per mantenir un entorn ramader segur i saludable, minimitzant els riscos associats als agents biològics patògens.

Neteja i desinfecció

Neteja

Desinfecció

La funció de la fase de desinfecció és eliminar o inactivar els microorganismes presents encara a les superfícies, prevenint així la transmissió de malalties.

És fonamental aplicar el producte desinfectant sobre les superfícies seques i assegurar-se que aquestes quedin completament impregnades amb la solució del producte biocida.

Si s’ha realitzat una mala neteja prèvia, els patògens estaran protegits per residus de brutícia i no hi haurà prou contacte amb el producte desinfectant, cosa que resultarà en una desinfecció deficient.

PROQUIMIA disposa d’una àmplia gamma de productes desinfectants, degudament registrats pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació com a productes plaguicides/biocides d’entorn ramader, i que compleixen els criteris d’eficàcia biocida segons les normes EN establertes pel Reglament (UE) 528/2012 de Productes Biocides:

Per a la correcta selecció del producte desinfectant s’han de considerar diversos factors: especificitat davant dels microorganismes, tipus d’ingredient actiu biocida, forma d’aplicació (esprai, escuma, etc.), temps de contacte, temperatura d’aplicació, perillositat, materials de les superfícies a desinfectar, etc. Aquesta gran quantitat de factors que poden afectar l’eficàcia del producte fan que sigui molt important el assessorament d’un especialista.

La formació del personal en matèria de neteja i desinfecció ha de formar part essencial del Pla integral de Bioseguretat, ja que aquestes tasques representen un punt crític del procés per minimitzar els riscos de transmissió de malalties.

Conclusions

REFERÈNCIES

• ASOPROVAC, MAGRAMA. Guía práctica de bioseguridad en explotaciones de vacuno de carne [Internet]. Gob.es. [citado el 20 de abril de 2024]. Disponible en: https://www.mapa.gob.es/es/ganaderia/temas/sanidad-animal-higiene-ganadera/guia_bs_explotaciones_vacuno_carne_tcm30-111898.pdf
• BIOSEGURETAT EN EXPLOTACIONS PORCINES [Internet]. Gencat.cat. [citado el 21 de abril de 2024]. Disponible en: https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/5302088/Dossier+Tecnic+98-WEB.pdf/3b7c618a-3cf6-4046-9188-89d9007c133a
• Bioseguridad [Internet]. Gob.es. [citado el 20 de abril de 2024]. Disponible en: https://www.mapa.gob.es/es/ganaderia/temas/sanidad-animal-higiene-ganadera/sanidad-animal/bioseguridad-buenas-practicas/
• Servei de Formació Agrària. Curs de manipulador i aplicador de productes biocides d’ús ramader. TEMA 3: Bioseguretat a les explotacions ramaderes i en el transport de bestiar.